Bocins de nit

Avui m’he adonat del poc que coneixem els poetes llatinoamericans. Germans en la llengua, però separats per l’oceà, no ens els ensenyen a classe de literatura, i això que n’hi ha de genials. Per això, començo una nova secció de Poetes desconeguts, amb el següent poema d’Almafuerte, pseudònim de Pedro Bonifacio Palacios, nascut el 1854 a l’Argentina, i que és qui m’ha dut la idea amb el sonet següent:

No te des por vencido, ni aún vencido,
no te sientas esclavo, ni aún esclavo;
trémulo de pavor, piénsate bravo,
y acomete feroz, ya mal herido.

Ten el tesón del clavo enmohecido
que ya viejo y ruin, vuelve a ser clavo;
no la cobarde estupidez del pavo
que amaina su plumaje al primer ruido.

Procede como Dios que nunca llora;
o como Lucifer, que nunca reza;
o como el robledal, cuya grandeza
necesita del agua, y no la implora...

Que muerda y vocifere vengadora,
ya rodando en el polvo, tu cabeza !

Trobareu més poemes d’Almafuerte a http://elguanche.net/notedesporvencido.htm