Bocins de nit
Atravesando fronteras; derribando naciones; creando nuevos sueños e ilusiones...
Krucante barojn; renversante naciojn; kreante novajn revojn kaj iluziojn...
Temas
Archivos
Enlaces
Se muestran los artículos pertenecientes al tema Poemes en ondes Nietzschianes. En el corazón tenía la espina de una pasión; logré arrancármela un día; ya no siento el corazón. Ja no em vull alliberar de la poesia escarlata Per a l’única noia prou cega com per demanar-me (a mi!) consell... A la seva torre la princeseta balla balla balla balla balla cabells de foc sobre la torre que jo et vegi de sota estant De la terra al balancí del bressol de la lluna La fada blanca de cabells vermells voleia sobre les flors dels pètals dels clavells. Cintura fina, pitets de porcellana com la lluna maliciosa entre els llavis d’ivori la fada és preciosa. El pirata negre, solitari gris al seu vaixell la veu emmarcada en la lluna de la retin Un dia, volent respondre a unes baules de la Carme R., vaig escriure la primera d'aquestes tankas. Per problemes amb l'internet no la vaig poder penjar mai però, ara que la retrobo, mireu què n'ha sortit, molt temps després... M'he començat a llegir una obra de teatre de Sartre, i a la contraportada s'hi reproduïa un fragment del text que és el que m'ha inspirat a escriure-les. En realitat es planteja el dilema d'algú que, faci el que faci, condemnarà a mort a algú altre, i haurà de pendre partit, encara que això vagi contra els seus ideals. Bé, quan m'hagi llegit el llibre, que això m'ho havien explicat, ja us diré... Moi j’ai les mains sales jusqu’aux coudes. Je les ai plongées dans la merde et dans le sang (J. P. Sartre, Les mains sales) Rere la tanka negra en primavera canten espases. Qui té les mans esteses? Qui no les ha empunyades? Entre caixes de cartró Hafida té un filleta petiteta i molt negreta allà al fons del carreró A l’esquera un gat vell a la dreta un gos sarnós per tota teulada el mapa celest dels mil i un neons On és ara son pare? –no en té &n Neu vermella rosa blanca Puc mirar-te a cel obert? Neu en brasa rosa freda Puc sentir la teva por? Neu de foc rosa glaçada Per què no cantes als ocells? Llegeix més... Lee más... Legu pli... Rossinyol Per què no cantes a la lluna? Grill petit Per què sols cantes a la nit? Arbre vell Només tu estimes nit i dia Arbre vell Ding dong ding dang dang ding dang dong Riuen les campanes allà a sobre el campanar ha nascut una cigonya Ding dong dang ding ding dang dong ding Ploren els esquellots &n Per uns cabells de sang cavalca la lluna Per uns cabells de sang cavalca la lluna Per què és tancada a la torre i no entre els braços d’un bagul de tempesta? Ai!, princeseta trista sobre el cel rovellat d’ovelletes Per uns llavis de neu galopa la brisa Per uns llavis de neu Us deixo amb un dels meus primers poemes... El vaig escriure ja fa tamps, però poca gent l'havia vist. Espero que us agradi el meu viatge pel romanticisme -actualitzat Ajuda'm, Posidó! Enlaira la marea. Que els corrents i els vents del sud em siguin propicis per travessar les murades del paradís. Però la mar enfurismada s'agita i s'abraona sobre el seu cos desesperat però decidit a continuar. Lluents sals d'ona li cremen el rostre vessat de sang negra com la seva pell, però ell somriu, i plora, i sap que no ha de tornar. Perquè ell és l'emigrant: l'home lliure, navega somniant.... Sí! I trobaré les gotes de la rosada anhelada o moriré fent camí perquè jo ja no tinc Rei ni pàtria, ni Déu, ni amo i senyor ni bandera, només la meva cançó. I visc per un somni i somnio per no morir i com el vent plorant recorda així serà fins a la fi. La llanxa del guardacosta es dibuixa a l'horitzó. Gavines! Terra! Remeu! Remeu pel vostre nom! No vulgueu oblidar els somnis que ens forcen a seguir, escometeu amb la vostra ànima contra les forces del destí. Lluiteu! Lluiteu! Lluiteu herois de la mar sempre trencada, pirates senyorívols assedegats de llibertat. Lluiteu! Lluiteu! Lluiteu per la Vida! Acosteu-vos i beveu de la font de l'eterna joventut! Sí! I trobaré les gotes de la rosada anhelada < Perquè, al cap i a la fi, el poeta és el més desgraciat de tots els éssers: el que ha comprés que mai no podrà expressar la plenitud d'allò que és La poesia és allò que es mira i no es veu entre les llàgrimes d'un llençol cada migdia El poema és el pes sobre el que cau aquest congrés de fantasmes llargs i geperuts de fosfatina El poeta és el mut el sord el cec i el sense gust que intenta palpar el so de la travessia El poeta és el nen que sap que no pot estimar amb paraules i que a Déu només se'l veu entre abraçades Ignacio Terrado No oN Sé éS O serp presÓ L'aroma amoraL Am' mA Amor romA ? ¿ Cementiri d'ànimes vives consciència stereo al per major cambra fosca a les palpentes ens duus al teu interior la fe hipotecada en un concurs de dibuixar intimitats atronadores i a deshores i per tota poesia l'huracà de les Comores retallat amb les tisores perquè el Barça perd avui per zero a tres no hi fa res riurem del Chávez o del Bush i per tot garbuix sabrem que a no sé on compres dos i pagues tres en un zapping difús Ignacio Terrado De pressa. Atenció! Què feu aquí aturats? Ràpid! Ràpid! Que el temps s'acaba ja! Què fas, tu, poeta, escrivint aquí assegut? Aixeca't! Corre! No veus que aquest és temps perdut? Prefereixo perdre'l tot sencer cansat de no fer res, que fugir tot estalviant, i dir: "M'he mort! Ja no em cal córrer tant!" Ignacio Terrado L'herba verda, fresca i clara que hi ha dintre dels teus ulls em conhorta perquè és verda? em conhorta perquè és fresca? em conhorta perquè és clara? o perquè és dintre de tu? Ignacio Terrado Per què no em vols? Per què no em mires? Per què et compadeixes de mi i no de totes les vides que s'han desfet dins el mirall dels teus ulls de regalèssia? Ignacio Terrado . . . Els estels s’enamoren, la lluna somriu què cerca el poeta a la vora del riu? Seran fades bones? algun foc follet? la font de la vida o un nan petitet? . Va cap a la riba, no gosa preguntar què és el què em torba? qu& Que algú m'expliqui què és el que cerco avui el què no trobo el què em farà plorar com un heroi als ulls de ningú... . Que algú em digui per què els estels del cel rera la lluna no canvien de color. Jo vull saber com és que són dins meu… . Qu Passejant enmig de caixes en la jungla de l’asfalt el desert és ple de cotxes: fan pudor a humanitat. . Dalt del cel no hi viu la lluna, allà baix mil i un estels encenent-se, apagant-se mirant la volta del te01/05/2008
El poeta solitari ha estat vençut. I es complau en la derrota
14/01/2008
A la Neus
El que importa és fer camí
sens mirar cap a on ens porta
el cor joiós, brúixola torta
i crear Jos fins a la fi.
Matar de dia? Morir de nit?
o perseguir ulls tristos en l’infinit12/01/2008
A la Irene... (aniré dedicant poemetes, ara)
06/01/2008
Romanç del pirata, la fada, i la lluna
22/12/2007
Tankas vermelles fins als genolls
20/12/2007
Nadal 2007
06/12/2007
Neu vermella, rosa blanca
Cançoneta
29/11/2007
Ding dong ding dang
25/11/2007
Cançoneta de joglars
24/11/2007
L'emigrant
El poeta
10/10/2007
Miralls
29/09/2007
La caixa tonta (però més llesta que tu i que jo)
Modern Times (without time)
24/09/2007
L'herba verda, fresca i clara
Per què?
07/09/2007
Miralls
31/08/2007
El show ha de continuar...
26/07/2007
El Vell de la Muntanya
.