Bocins de nit

Però mireu com toca l'harmònica aquesta noia... el solo del final és... genial!

(suposo que ningú posa en dubte que jo només em fixava en el solo... ;D)

http://es.youtube.com/watch?v=M1LuAlWT4cA

(i quina repassada que li fa el càmera, eh?)

Aquests dos vídeos són del festival Buenos Aires Rock del 1982. Com sabreu, per aquesta època l'Argentina estava acabant de desfer-se d'una època militarista i dictatorial. Els músics que veureu a continuació són els representants d'una manera de sentir la música molt especial i que potser ens recordarà els cantants protesta americans o catalans...

La cultura es la sonrisa, de León Gieco, va per tots aquests blocaires que teniu la paciència de mantenir viu aquest nou món que també heu contribuït a crear. Aquí la teniu:

http://es.youtube.com/watch?v=vj71Maa56c4

Sólo de pido a Dios; una cançó que ja us havia mencionat fa temps i que és del mateix autor que l'anterior. Si us hi fixeu, però, hi participen Miguel Cantilo i tota la resta de músics que van tocar en aquest concert... Aquesta la dedico a En Cherchant i a la Roser. Si l'apreneu a tocar us asseguro un solo d'harmònica ben currat!

http://es.youtube.com/watch?v=sSzAULlFHcU

Per cert, que he triat les cançons de León Gieco per dues raons: la primera és perquè és un gran harmonicista, el que més m'agrada; la segona és perquè sé que va estar exiliat, i crec que aquest concert devia de representar molt per ell. Era el retorn d'algú que sempre s'havia revoltat contra la dictadura.

Gaudiu-les...