Bocins de nit

1. estiu – hivern: no sabria  passar  sense  cap  dels  dos. Però prefereixo... què prefereixo?

2. anar de festa – quedar-se tranquil a casa: m’agrada anar de festa sempre que sigui el meu ambient –que ha d’ésser molt freaky. Si he d’estar sol, m’encanta passejar pel bosc o la muntanya (l’altre dia quasi em trenco la crisma)

3. fer matances del porc – ni parlar-ne, de matances: no ho sé. M’agradaria fer-ne una, tot i que detesto veure patir els animals.

4. Nadal – que no existís, el Nadal: la paranoia consumista que ens ha fabricat el capitalisme? NO! Però m’encanta anar a la tranquil·litat de la meva muntanya

1- Jo fa deu anys enrere vaig començar tercer de primària... Era molt gran!

2- Jo cinc anys enrere era un nen extremadament tímid i callat, solitari, amb molta facilitat per als estudis però començant a perdre les il·lusions que sempre m'havien acompanyat.

3- Jo fa un any començava la revolució que m'havia de dur al que sóc ara. L'Ignacio-poeta s'havia llevat feia poc, però calia donar-li una bona dutxa d'aigua freda.

4- Ahir (dia 24 de novembre)  Per Lleida preparant un treball. Quasi no vaig fer res, però. Això sí, vaig passar un matí agradabilíssim xerrant amb la Camino, la Irene, la Neus, el Jesús, la Roser, la Marta nº1 i la Marta º3. Què ben acompanyat! Per tu també, Jesús, tranquil...

5- Avui (dia 25 de novembre) Vaig a dinar amb els iaios.

6- Cançons: Harmonica, de Lee Oskar, recomanabilíssima! La Marcha de la Bronca, de Miguel Cantilo. Qualsevol nit pot sortir el sol, del Sisa. I, per suposat, Blowing in the wind, de Bob Dylan! Com veieu, a mi també m'agraden cançons carrosses, els Beatles, i molts grups antics... De més moderns us recomano Nine Inch Nails, sobretot la seva cançó Piggy, que m'ha inspirat un poema que qualsevol dia d'aquests us ensenyo.

7- Cinc llocs per visitar: Austràlia, l'Antàrtida, la lluna (si mai us hi passeu, veniu-me a saludar), el fons del mar, i l'espai interestelar.

8- Cinc coses que m'agrada menjar: XOCOLATA!, formatge, xocolata, magdalenes, xocolata, bistec de vedella amb alls fregits, xocolata, xocolata, mandarines, xocolata, xocolata, i xocolata (però que no sigui

No! No són els teletubbies! Sóc jo que, avui, vint-i-tres de novembre del dos mil set, puc cridar ben fort al balcó de la blocsfera: Ciutadans de Bocins de Nit, ja torno a ser aquí! I quina alegria, de sentir els vostres ulls a l'altre costat de la xarxa!

Permeteu-me, això sí, que ho repeteixi: UNA ABRAÇADA BEN FORTA (i gratis). Perquè passo a respondre el mem -desafortunat, el pobre- que em va passar la Carme de Entre somnis i realitats, http://somnisirealitats.blogspot.com/ qui sap fa quant de temps, i que ja tenia ganes de respondre.

En realitat, he de dir que la part que més m'agrada del meu cos són els ulls -i és l'únic que els agrada a les noies de mi, o sigui que, o els meus ulls són una meravella, o sóc lleig de tota la resta-. Però com que els ulls de la Carme, blaus com el cel d'Istambul, preciosos, preciosos, ja han sortit per aquí, he decidit, per al meu cas, basar-me en un altre tipus de bellesa per a respondre el meu mem, pel que m'he decidit pels meus braços. Aquí a sobre, la foto d'un d'ells.

Per què? Us ho tripiteixo: UNA ABRAÇADA! Sí, els braços han estat el suport de la meva parra de les abraçades gratis -que, no es per presumir, però jo ja practicava abans que es possessin de moda- que m'ha donat tantes satisfaccions. UNA ABRAÇADA a la Camino, des d'aquí! Per si no ho sabieu, és tan senzill com abraçar tothom qui et vuingui de gust...

Els vostres braços són, de segur, tan bonics com els meus -o més i tot! Per tant... UNA ABRAÇADA!

Estimats blogaires,

no us espanteu per aquest títol tan escandalós. És ben cert que el meu coll no està massa bé darrerament, però us puc assegurar que això no té res a veure amb aquesta mania d'escriure en blogs.

Però és que hi ha una nova malaltia que s'enganxa de mala manera: els meme! Com el que m'han enviat a mi, és clar, i que per als qui no ho sapigueu consisteix en que un altre blogaire et demana que escriguis sobre un tema que et proposa, i que després el passis a tres blogaires més.

I a mi em toca donar-vos tres petits consells per a principiants:

El meu primer consell consisteix en que no us desanimeu al principi si veieu que poca gent us llegeix; el que importa, després de tot, és passar-s'ho bé. A no ser que tinguèssiu la intenció de passar a la fama! Però en això jo ja no us puc ajudar...

El segon és que feu el que us dongui la gana. Escriviu sobre el que us plagui i no us talleu mai per res. No penseu en el què pensaran! Som la primera generació des que el món és món que podem publicar i expandir les nostres idees o sentiments gairebé sense censura, gràcies als blogs. O és que no compreneu la riquesa que aquest món suposa?

Finalment, senyorets i senyoretes, descobriu aquest món que és la xarxa. Quan algú us faci un comentari, visiteu el seu blog i, si us agrada, feu-ne un enllaç a la vostra pàgina. No els visiteu tots cada dia, mai tant! Però sí que és interessant seguir-ne tres o quatre, els vostres preferits, i comentar de tant en tant algun article que us cridi l'atenció... Perquè fa il·lusió