Bocins de nit

Acaba de fer 24 anys... Em refereixo a la Txaro, la meva amiga monitora de l'esplai de St. Ignasi. Per això, avui se m'ha apropat pels suburbis del Nirvana un paio molt especial. Això és el que m'ha dit...

Em diuen Jesús, però no vinc necessàriament de Natzaret. Ningú no va apuntar la data del meu naixement. El meu pare era un humil fuster i ma mare netejava la roba de la dona del terratinent. Sé que tinc un altre Pare, encara que de vegades em costi obeir-lo. Vaig morir clavat en una creu; ara, amb l'avanç de la tècnica, moro d'altres maneres. Però si el gra de blat no cau a terra i mor, és impossible que dóni fruit...

Ignacio: I per què ha de morir, el gra de blat?

Jesús: De vegades sentim que necesitem un canvi: som un granet de blat que vol crèixer i millorar-se, però la por al fracàs i la mandra ens aconsellen que ens quedem amb el que tenim. Más vale pájaro en mano que ciento volando, que diuen els castellans, però jo no opino així. Si de veritat vols canviar quelcom, o canviar-te a tu mateix, que encara és més difícil, hauràs d'acceptar de passar pel desert i enfangar-te fins als genolls, deixar enrera tot allò que et llasta i no et deixa avançar, encara que faci mal, i lluitar pel teu somni.

I: Sempre me l'havien explicat d'una altra manera, aquesta paràbola.

J: I per què creus que ensenyava amb paràboles, jo? El que està massa arrelat en una època, caduca; el que es pot interpretar des de cada cultura o edat, perviu. Jo no parlo a les orelles, sinó al cor, i és per això que cadascú m'entén de diferent manera. Que quina és la correct

El viatge pel Nirvana continua. Asseguda vora un penyassegat, Pandora. Ja tenia ganes d'entrevistar una noia, jo! I quina millor que la primera de totes elles?

Aprofito per recordar-vos que, com que no sé quant de temps em permetran les muses ésser en aquest lloc meravellós, si desitgeu proposar-me algun personatge interessant per entrevistar, no us talleu. Si és conegut, bé, i, si no, millor!, ja que així podré  fer nous amics...

Sóc Pandora, la dona que va obrir la gerra que contenia tots els mals del món. Zeus, amb l'ajuda d'Hermes, em va modelar en fang per castigar els homes, que havien descobert el foc. Els grecs van usar la meva història per justificar la seva misogínia.

Ignacio: Per què vas obrir la gerra?

Pandora: Per curiositat.

I: Però no t'havia manat Zeus no obrir-la sota cap concepte?

P: I?

I: ...

P: Si haguéssim d'obeir tot el que se'ns mana, no seríem lliures. I jo volia saber, volia conèixer, era al fons de la caverna i volia veure el Sol.

I: L'afany de saber...

P: Sí... La meva història representa l'equivalent al mite judeocristià d'Adam i Eva: no vulguis saber, perquè un cop coneguis la saviesa veuràs que no ets feliç.

I: No hauria de succeir el contrari?

P: Com el contrari? Qui no sap que podria viure millor, no hi aspira; qui no sap que un dia

M'anomenen el Gran Germà. George Orwell em va descriure a la seva novel·la titulada 1984. Ho sé tot. Ho controlo tot. Ningú no pot res contra mi. Mano sobre un dels tres Estats en què és dividit el món. Treball? Jo. Religió? Jo. El que importa és el poder. Hi ha un programa televisiu inspirat en la meva omnipresència. La meva hora s'atansa...

Gran Germà: No et faig matar perquè encara trigaries menys a aparèixer per aquí a emprenyar. (recordem que sóc al Nirvana, però només temporalment)

Ignacio: Emprenyar?

G. G: Reconeix-ho: No ets del partit!

I: És clar que no!

G. G: Per tant ets un "prole".

I: D'això res! Jo només sóc un jove que...

G. G: No m'interrompis quan parlo! Si jo dic que tu ets un prole, és que ets un prole. I els proles esteu al mateix nivell que els gossos! I per a què serveixen els gossos? Per a res, oi? Només per a emprenyar... L'únic que encara us diferencia d'ells és que vosaltres serviu per treballar. A part d'això, feu nosa...

I: Bé hi deu haver proles que entrin al partit...

G. G: Quina gràcia! Ah! Feia temps que no reia tant! Proles? Al partit? I com? Però si ni ho sospiten, que existim! Hem instaurat l'educació, en aquest món, home! Els proles són i seran proles... per sempre més.

I: Algun bé es deu rebel·lar

G. G: Els proles s

Prosseguint el meu viatge arribo a un temple grec. Hi ha un home amb la front molt ampla esperant-m'hi. Aquesta és la conversa que mantinc amb ell:

Em dic Plató. Sóc un filòsof atenenc, deixeble de Sòcrates. Provinc d'una família noble i adinerada. He escrit nombrosos diàlegs i una obra descrivint l'Estat ideal: La República. Tot s'hauria de regir segons els principis de la dialèctica i la raó. Quan vagis a una acadèmia, recorda que aquest és el nom que jo donava a la meva escola de filosofia.

Plató: M'han dit que et consideres poeta.

Ignacio: Això diuen.

I no t'han explicat mai que jo considero als poetes com uns éssers als que caldria foragitar de la polis? La poesia és bona mentre es dedica a exaltar els déus i els grans exemples morals. Quan surt d'aquestes funcions no pot dur al món més que mal, ja que no es basa en el predomini de la raó ni en la justícia, sinó que suposa l'extensió dels sentiments, del dolor, de la melangia... només pot fer que dur infelicitat. El que m'estranya és que encara no us hagin fet fora del vostre poble...

Ho han provat moltes i moltes vegades, però no ho han aconseguit.

I ara, què fan?

Poden desprestigiar-nos, però poca cosa més. Les lleis de la democràcia no els permeten fer-nos fora així com així, o això se suposa.

La democràcia és una fal·làcia.

Ei, aquesta frase estava pintada sobre una paret de Lleida!

Doncs és ben certa. És que un sis

  Passejo pel nirvana tranquil·lament i... a que no sabeu qui em trobo? al paio aquell que omple els carrers de Lleida amb les maleïdes enganxines de no sé quin grup juvenil! Poc a poc, mentre fem una partida d'escacs, començo a enraonar amb el che Guevara sobre les seves idees i la seva vida. Una pregunta que em capfica és: Val la pena, matar per aconseguir un objectiu? Com llegireu a continuació, el che no em dóna la solució a aquesta pregunta, però m'avisa, i diu: "No intentis fer la revolució; sigues la revolució!"...

El meu nom és Ernesto Guevara Linch de la Serna, però el món em coneix com a che, degut a aquesta paraula que utilitzo sempre des que vivia a l'Argentina, d'on sóc originari. També m'han anomenat chancho, per la meva manera desgarbada de caminar i de vestir-me. Ara tindria setanta-nou anys, però em van assassinar el 1967 en una presó boliviana. Vaig ser un dels revolucionaris que van expulsar de Cuba al dictador Batista. Crec en el socialisme. El més important és tenir una ètica interior, i seguir-la...

Ignacio: Quan vas morir, la gent t'anava a veure a l'hospital -on eres exposat amb la intenció de ridiculitzar-te- i arrencava metxes del teu cabell com si fossin relíquies, comparant el teu físic amb el de Jesucrist.

Che: Va ser una bonica mostra d'afecte. La gent té la necessitat d'un exemple al qual seguir, moltes vegades, i dóna la casualitat que em van escollir a mi. No sóc tan important, tampoc. Qualsevol dels meus companys s'ho mereixia.

Tot i això, la teva figura, sobretot la de la famosa foto d'Albert

Sóc el petit príncep. Tant és la meva edat. Viatjo pel plurivers cercant la vida, cercant l'amor, cercant mai he sabut ben bé què. Allà a les estrelles hi ha algú que m'espera amb il·lusió. Crec que el que de veritat importa en aquesta vida és tenir cura de la teva petita flor.

Petit príncep: Ja t'agrada, d'ésser cada dia en aquest planeta?

Ignacio: Ei, però... Què potser no sóc jo, l'entrevistador?

Ja t'agrada, d'ésser cada dia en aquest planeta?

D'això...

Respon-me! T'agrada o no t'agrada?

Doncs... La veritat... Hi ha dies que voldria fer com tu i fugir, fugir d'aquest món...

És cert, els terrícoles sou una gent molt especial... No teniu cura ni de casa vostra!

Ah, no?

No! Allí, al meu asteroide, cada dia havia d'arrencar els baobabs que hi creixen... Són molt perillosos, els baobabs, i cal ser constant i arrencar-los cada dia, o s'ho mengen tot. Recordeu, nens, no deixeu mai créixer un baobab!

Ho tindrem present.

I més val que ho feu així... El darrer cop que vaig venir éreu a punt de començar una guerra; ara sou la guerra. Fins que no arrenqueu els baobabs, no podreu viure tranquils...

Ah, no?

No, he vist moltes coses, jo... I allà pel cinturó d'asteroides n'hi ha un on no s'hi pot viure dels baobabs que hi ha. Aneu en la mateixa