Sota un govern que engarjola algú injustament, el lloc del just és la presó

H. D. Thoreau

Sapigueu tots que jo, Henry Thoreau, no desitjo que se'm consideri membre de cap societat a la qual no m'hagi unit

Aquesta resposta, que l'escriptor va donar quan li van demanar que pagués l'impost per a l'església (la qual ell quasi no trepitjava, ja que el seu temple era de portes enfora), es va tornar a sentir quan es va negar a pagar l'impost de capitacions al·legant que estava en desacord amb la guerra que el seu govern dirigia contra Mèxic. Per aquest motiu va anar a presó, on va passar una nit fins que algun conegut va pagar l'impost per ell. Thoreau va tornar a casa enfurismat perquè no li haguessin deixat passar més temps entre reixes i va redactar el primer esborrany de Civil disobedience.

Penso que, si hem de ser conseqüents, hem de fer el mateix que Henry David Thoreau. Si jo no estic d'acord amb que hi hagi una guerra a l'Irak però pago els impostos que la financien no sóc més que un hipòcrita i un còmplice.

I quin millor moment per començar que ara que tinc vint-i-un anys? Està bé:

Sapigueu tots que jo, Ignacio Terrado, no desitjo que se'm segueixi considerant membre de cap societat a la qual se m'hagi considerat unit anteriorment

Per tant, abans de posar-me un sufix a la cueta, demaneu-me permís, perquè potser no sóc aquell -ista o aq

M'agradava que em renyessis. Deies:

no sé què en faré, de tu, i

asseguraves que em vendries als gitanos

o m'abandonaries en qualsevol lloc.

Per què serà que mai no et vaig creure?

Potser per aquell somriure teu

que mai no vas vendre ni abandonar.

Etiquetas: poesia, poemes, amor, somriure

Hi havia una vegada un salmó

que nedava riu amunt.

La força de l’aigua el fatigava

i va preguntar a Déu:

"Déu, respon-me, per què he de lluitar

contra el corrent?

Per què m’he d’enfrontar

a les aigües del meu fat?

T’ho prego, oh Déu meu,

fes que el riu s’aturi

per a que pugui arribar

a les seves fonts".

En aquell instant

es va aturar la riallada de les aigües

i el salmó va proferir un cant de joia:

"Oh, Déu meu, jo et lloo

per haver escoltat les meves penes".

Va arribar la nit

i el salmó es va adormir en l’aigua mansa.

Es va moure molt en somnis

i es va despertar desorientat.

"Oh, Déu meu, t’ho prego",

va plorar, "

Etiquetas: poesia, poemes, salmó

Estem tan acostumats a considerar uns valors (per exemple: la propietat sobre allò que hom no usa ni produeix, el respecte a una llei que no hem decidit...) que els obviem alhora de resoldre els nostres problemes. Una resposta alternativa seria: "el farmacèutic no hauria d’haver negat el medicament".

Un cas semblant és el del top-manta. És la única manera que molta gent té de sobreviure. No ho critiquem, però solem dir: la llei és la llei; a la presó. Tot i això, no hem estudiat les grans objeccions que els filòsofs han fet a la propietat privada d’allò comú. I, el que és més important, no ens hem pregun

Etiquetas: top-manta, manteros, madrid, preciados, manta, blanca

És en ocasions com aquesta que m’agradaria abraçar tothom, perquè la vida em somriu i no sóc capaç de trobar ningú a qui agrair tanta felicitat. Aleshores acostumo a trucar a algun amic i donar-li les gràcies per tot, per existir, per parlar amb mi, no perquè m’hagi fet cap mena de favor, sinó perquè necessito explicar-li com l’estimo, i a través d’ell a tot el món.

Gràcies a la vida, perquè ha fet la Jihane!

Etiquetas: jihane, felicitat, alegria, agraïment

..........................................................

..............................

..............................................

................

.............................................................

.............................................

.........................................

...................................................................

...........................................................

................................................

...............................

..........................................................................................

..............................................................................

.......................................................................

.....................................................

................................................................

.............................................

...................................però jo llegeixo la vida a contrapèl

&nbsp

Etiquetas: contrapèl, poesia, poemes

Etiquetas: poesia, poema, eva, violència, de, gènere

En xiuxiueigs

les amfitriones del Raval

s'obren a les ombres de la nit

Viuen de la lluna;

els seus raigs delimiten la fermesa de les cuixes

l'abundància de la carn

d'aquestes flors d'importació

Flors nocturnes

per carrerons estrets van deixant la seva olor:

engrunes d'amor

engrunes de nit

privatització del sexe

Etiquetas: poesia, poema, prostitutes, raval

No sé posar punt i final

No sé deixar d'escriure'ns

Vas voler posar fi al nostre poema

però el nostre poema

només és meu

i jo no sé posar

.

...

Etiquetas: poema, poesia, poemes, punt, i, final