Bocins de nit

Vull que m’escriguis un poema

tan finet com el meu cor

trencadís auster com la paraula

soledat

per a que m’aconselli i acompanyi

quan em trobi cara a cara

amb el meu foli en blanc

Que sigui si et plau com aquest raig de lluna

que decapita la tenebra

i assenyala als homes el camí

Que sigui com el falcó

que vola vola alt

disposat a llançar-se sobre una presa

Que la seva forma sigui la de la pregunta

o la de la dona –tant se val–

no cal que sigui bella

però que m’encegui de passió

i quan tanqui els ulls

em permeti de veure-hi clar

No hi voldré paraules estranyes

sinó tan sols les necessàries

amor

desamor

i més amor

El bon poeta és aquell capaç

d’expressar l’inexpressable

amb les paraules més senzilles

Que entre versos i besos

una llàgrima

em netegi el cor sense trencar-lo

          –recorda que és molt finet

trencadís auster com la paraula

soledat

Ignacio Terrado