Bocins de nit

Home Ignacio! Jo diria que formo part del primer grup però patir pateixo i molt. Clar que quan dius els que menys desitgen no sé si et refereixes a coses materials. En aquest cas desitjo el necessari per viure, no grans cotxets, ni roba cara ni coses d'aquests. Però a nivell personal, relacions amb els demés i tal, pateixo molt! :D
Així m'agrada, que tornis a escriure més sovint! ;)

bé, és només una senciació meva...

però jo diria que tu també esperes molt, dels altres, pel que he llegit...

Jo estic bastant d'acord amb la classificació que fas, Ignacio, només afegiria que i pot haver totes les graduacions intermitges que vulguis.

Però hi ha felicitats de tota mena. A mi, m'agraden les felicitats briullants, les que es noten i es fan sentir intensament, encara que aqueste s tinguin la contrapartida a vegade s de mossegar fang... però també volia dir-te, petit poeta, que a la llarga (escolta la esperiècnia de les àvies) hi pot have r feliciatys brillant sense massa patiment, arribes a "conèixer tant bé" allò que et fa patir que ho vius d'una altr a manera, ho domestiques, sense treure les emocions intenses. Jo en dic fer "filigranes emocionals" voler abastar tot allò que ens captiva intensament i anar baixant el volum d'allò que ens neguiteja. A tots dos us dic que això és possible, sobretot en el tema de relacions, que jo crec que és el que dóna la felicitat més intensa o brillant, o de moments esclatants. La dels budistes és diferent: profunda i tranquil·la.

Caterina, jc rec que tu també ets una mica poeta, encara que no escriguis poesia i et col·locaria més a l'altre calaix de classificació.

Una abraçada a tots dos.