Bocins de nit

Acaba de fer 24 anys... Em refereixo a la Txaro, la meva amiga monitora de l'esplai de St. Ignasi. Per això, avui se m'ha apropat pels suburbis del Nirvana un paio molt especial. Això és el que m'ha dit...

Em diuen Jesús, però no vinc necessàriament de Natzaret. Ningú no va apuntar la data del meu naixement. El meu pare era un humil fuster i ma mare netejava la roba de la dona del terratinent. Sé que tinc un altre Pare, encara que de vegades em costi obeir-lo. Vaig morir clavat en una creu; ara, amb l'avanç de la tècnica, moro d'altres maneres. Però si el gra de blat no cau a terra i mor, és impossible que dóni fruit...

Ignacio: I per què ha de morir, el gra de blat?

Jesús: De vegades sentim que necesitem un canvi: som un granet de blat que vol crèixer i millorar-se, però la por al fracàs i la mandra ens aconsellen que ens quedem amb el que tenim. Más vale pájaro en mano que ciento volando, que diuen els castellans, però jo no opino així. Si de veritat vols canviar quelcom, o canviar-te a tu mateix, que encara és més difícil, hauràs d'acceptar de passar pel desert i enfangar-te fins als genolls, deixar enrera tot allò que et llasta i no et deixa avançar, encara que faci mal, i lluitar pel teu somni.

I: Sempre me l'havien explicat d'una altra manera, aquesta paràbola.

J: I per què creus que ensenyava amb paràboles, jo? El que està massa arrelat en una època, caduca; el que es pot interpretar des de cada cultura o edat, perviu. Jo no parlo a les orelles, sinó al cor, i és per això que cadascú m'entén de diferent manera. Que quina és la correcta? La teva, suposo, i la de cadascú.

I: Si és així, com és, que molta gent no t'entenia?

J: Hi ha molta gent que cerca un consol, en les religions, una aspirina que calmi els seus dolors. No sé si actualment és això el que troben en el catolicisme, el protestantisme, i tots aquests noms, però t'asseguro que els meus ensenyaments no t'haurien de bressolar entre els llençols, sinó fer-te sortir al carrer i cridar Aquí sóc jo, desesperat.

I: Ho sento, però no em veig gaire capaç de fer-ho.

J: Perquè no ho has provat. Si el Pare t'ha donat un talent, el d'escriure, i t'ha igualat a ell, en fer-te un Creador, com pots considerar-te feble i poca cosa?

I: Així doncs, mestre, què he de fer?

J: Estima als altres com a tu mateix.

I: I de creure en Déu? Això també ho hauré de fer?

J: El meu pare em va enviar a predicar la Bona Nova. Personalment, m'agradaria que creguessis en Ell, però si no el trobes... Recorda que jo no vaig començar a predicar a Jerusalem, sinó a la terra galilea, on abunden els pagans. Hi ha gent que va cada dia al temple, però no és capaç de reconeixer-me a la porta, demanant un treball, una casa, uns papers que acreditin que sóc viu.

I: Ets allí? Has tornat a nàixer?

J: Neixo cada dia, només que la Verge Maria s'ha de guanyar la vida com a prostituta. Però t'asseguro que ella entrarà al Regne del Cel per davant teu.

I: Vols dir que això no és una mala invenció per fer por a la gent? Ho trobo hipòcrita: sóc bo, no perquè em surt de dins, sinó perquè així tindré la vida eterna.

J: Tu no creus en la vida eterna?

I: No ho sé. No m'he mort mai.

J: Doncs crea a la terra el paradís.

I: I l'infern?

J: Aquest ja es crea tot solet. O és que no surts mai de casa?