Bocins de nit

Aquest cop el vostre petit poeta no és que s'hagi perdut pels intrincats senderols del món, sinó que al poble de la iaia (Areny) no tenim internet a casa, i -ai!- l'internet rural que posa l'ajuntament va poc i quan vol. O sigui que no cal que us preocupeu, que segueixo viu i eixerit!!!

Però avui faig l'esforç de tornar i tornar i tornar a enviar aquestes lletres fins que quedin penjades. Ja que jo faig això, féu-me vosaltres el favor de portar-vos bé, o els reis no us duran regals -i més d'un els ha demanat xocolata, oi?

Any nou, vida nova, que diuen.

Us desitjo que gaudiu dels pocs dies de vacances nadalenques que queden, que recupereu la il·lusió de quan ereu nens i nenes petitets, i finalment que si us poseu malalts sigui a base de tanta xocolata. No acceptaré cap lector que no en prengui amb l'excusa de fer règim ;D

MOLTS PETONS I ABRAÇADES A TOTHOM, del petit poeta de Bocins de Nit

Ah, i no us espanteu si no comento res als vostres blocs, tan bon comentador com sóc; és que quasi totes les respostes que enviaria es perdrien pel camí -i això que aquest any no neva!