Bocins de nit

No! No són els teletubbies! Sóc jo que, avui, vint-i-tres de novembre del dos mil set, puc cridar ben fort al balcó de la blocsfera: Ciutadans de Bocins de Nit, ja torno a ser aquí! I quina alegria, de sentir els vostres ulls a l'altre costat de la xarxa!

Permeteu-me, això sí, que ho repeteixi: UNA ABRAÇADA BEN FORTA (i gratis). Perquè passo a respondre el mem -desafortunat, el pobre- que em va passar la Carme de Entre somnis i realitats, http://somnisirealitats.blogspot.com/ qui sap fa quant de temps, i que ja tenia ganes de respondre.

En realitat, he de dir que la part que més m'agrada del meu cos són els ulls -i és l'únic que els agrada a les noies de mi, o sigui que, o els meus ulls són una meravella, o sóc lleig de tota la resta-. Però com que els ulls de la Carme, blaus com el cel d'Istambul, preciosos, preciosos, ja han sortit per aquí, he decidit, per al meu cas, basar-me en un altre tipus de bellesa per a respondre el meu mem, pel que m'he decidit pels meus braços. Aquí a sobre, la foto d'un d'ells.

Per què? Us ho tripiteixo: UNA ABRAÇADA! Sí, els braços han estat el suport de la meva parra de les abraçades gratis -que, no es per presumir, però jo ja practicava abans que es possessin de moda- que m'ha donat tantes satisfaccions. UNA ABRAÇADA a la Camino, des d'aquí! Per si no ho sabieu, és tan senzill com abraçar tothom qui et vuingui de gust...

Els vostres braços són, de segur, tan bonics com els meus -o més i tot! Per tant... UNA ABRAÇADA!

Perquè, al cap i a la fi, el poeta és el més desgraciat de tots els éssers: el que ha comprés que mai no podrà expressar la plenitud d'allò que és

La poesia és allò

que es mira i no es veu

entre les llàgrimes d'un llençol

cada migdia

El poema és el pes

sobre el que cau aquest congrés

de fantasmes llargs i geperuts

de fosfatina

El poeta és el mut

el sord el cec i el sense gust

que intenta palpar el so

de la travessia

El poeta és el nen

que sap que no pot estimar

amb paraules i que a Déu només se'l veu

entre abraçades

Ignacio Terrado

Us deixo amb un dels meus primers poemes... El vaig escriure ja fa tamps, però poca gent l'havia vist. Espero que us agradi el meu viatge pel romanticisme -actualitzat

Ajuda'm, Posidó! Enlaira la marea.

Que els corrents i els vents del sud

em siguin propicis

per travessar les murades

del paradís.

Però la mar enfurismada

s'agita i s'abraona

sobre el seu cos

desesperat però decidit

a continuar. Lluents sals d'ona

li cremen el rostre vessat de sang

negra com la seva pell, però ell

somriu, i plora,

i sap que no ha de tornar.

Perquè ell és l'emigrant:

l'home lliure,

navega somniant....

Sí! I trobaré

les gotes de la rosada anhelada

o moriré fent camí

perquè jo ja no tinc Rei

ni pàtria, ni Déu, ni amo i senyor

ni bandera, només la meva cançó.

I visc per un somni

i somnio per no morir

i com el vent plorant recorda

així serà fins a la fi.

La llanxa del guardacosta

es dibuixa a l'horitzó.

Gavines! Terra! Remeu!

Remeu pel vostre nom!

No vulgueu oblidar els somnis

que ens forcen a seguir,

escometeu amb la vostra ànima

contra les forces del destí.

Lluiteu! Lluiteu! Lluiteu herois

de la mar sempre trencada, pirates

senyorívols assedegats

de llibertat.

Lluiteu! Lluiteu! Lluiteu per la Vida!

Acosteu-vos i beveu

de la font

de l'eterna joventut!

Sí! I trobaré

les gotes de la rosada anhelada

<

1- Jo fa deu anys enrere vaig començar tercer de primària... Era molt gran!

2- Jo cinc anys enrere era un nen extremadament tímid i callat, solitari, amb molta facilitat per als estudis però començant a perdre les il·lusions que sempre m'havien acompanyat.

3- Jo fa un any començava la revolució que m'havia de dur al que sóc ara. L'Ignacio-poeta s'havia llevat feia poc, però calia donar-li una bona dutxa d'aigua freda.

4- Ahir (dia 24 de novembre)  Per Lleida preparant un treball. Quasi no vaig fer res, però. Això sí, vaig passar un matí agradabilíssim xerrant amb la Camino, la Irene, la Neus, el Jesús, la Roser, la Marta nº1 i la Marta º3. Què ben acompanyat! Per tu també, Jesús, tranquil...

5- Avui (dia 25 de novembre) Vaig a dinar amb els iaios.

6- Cançons: Harmonica, de Lee Oskar, recomanabilíssima! La Marcha de la Bronca, de Miguel Cantilo. Qualsevol nit pot sortir el sol, del Sisa. I, per suposat, Blowing in the wind, de Bob Dylan! Com veieu, a mi també m'agraden cançons carrosses, els Beatles, i molts grups antics... De més moderns us recomano Nine Inch Nails, sobretot la seva cançó Piggy, que m'ha inspirat un poema que qualsevol dia d'aquests us ensenyo.

7- Cinc llocs per visitar: Austràlia, l'Antàrtida, la lluna (si mai us hi passeu, veniu-me a saludar), el fons del mar, i l'espai interestelar.

8- Cinc coses que m'agrada menjar: XOCOLATA!, formatge, xocolata, magdalenes, xocolata, bistec de vedella amb alls fregits, xocolata, xocolata, mandarines, xocolata, xocolata, i xocolata (però que no sigui

Per uns cabells de sang

            cavalca la lluna

Per uns cabells de sang

            cavalca la lluna

Per què és tancada a la torre

i no entre els braços d’un bagul de tempesta?

Ai!, princeseta trista

sobre el cel rovellat d’ovelletes

Per uns llavis de neu

            galopa la brisa

Per uns llavis de neu

... Llegeix més... Lee más... Legu pli...