Bocins de nit

Vinga! Vinga! Vinga!, senyores i senyors… Participin! Ja saben: quines són les proporcions exactes de la pel·lícula ideal? Poden guanyar dos mil, m'entenen?, dos mil euros!, només enviant un SMS al 6969 o trucant al 696 43 89 44. Dos mil euros! Sí, sí, ho han sentit perfectament: res menys que... dos mil euros!, simplement per respondre a aquesta senzilla pregunta: quines són les proporcions exactes de la pel·lícula ideal? 33% sang; 33% sexe; 33% violència? O serà 50 i 50 entre sang i violència, que aquí som molt puritans? O ens tornem hippies pacifistes, ara: 99% de sexe sadomasoquista però, això sí, amb retrats de Gandhi penjats a la paret? Qui sap? La Veritat és a les seves mans! SMS al 6969 o una telefonadeta al 696 43 89 44 i responguin simplement a la pregunta: quines són les proporcions exactes de la pel·lícula ideal? Vostè té la clau! Vol afegir-hi un topping personalitzat? concurs.cavall si desitja un assassí heroïnòman; concurs.psiq si ha d'ésser malalt mental; i, finalment, i només perquè és vostè, una ganga, una inversió extremadament segura: concurs.mateu.l'imbècil.inepte.menyspreable.i.odiós i el mort principal de la pel·lícula serà o bé un poeta o bé un nen innocent. I ja que parlem de poetes... Volen guanyar un extra de... ho he entès bé? Sí, sí!, aquí em diuen que sí, tot i que sembla impossible però sí, és cert! Poden guanyar uns mil euros addicionals si endevinen com trobarà el seu gran amor el protagonista. Es prendrà un martini amb la primera rossa que trobi –la qual, per cert, estarà invaria

–Per què hi ha tantes llums, avi?

            La veueta pertanyia a una nena d’uns vuit o deu anys, petita i primeta, que caminava al costat d’un home gran i desgastat pel pas del temps i les preocupacions. Somrient, la nena fixà els seus dos ulls color maragda en el cabell i la barba del seu avi. “Si tinguessin llum pròpia, brillarien més que aquests fanalets esmorteïts que omplen els carrers per Nadal”, pensà. I somrigué alegrement.

            Al seu voltant, grans habitatges completament il•luminats s’aixecaven majestuosos. On no hi havia cap finestra, lluïen grans cartells publicitaris. Entre ells, per sobre els vianants, milers de bombetes blanques i grogues i vermelles omplien el cel de figures de colors, formant ara un Pare Noel, ara un arbre de Nadal, ara mil i una formes fantàstiques i diferents. Però, menys una nena petita, ningú no semblava adonar-se’n.

            –Per què hi ha tantes llums, avi?

            I avi i neta caminaven lentament i en silenci per la vorera

Que algú m'expliqui què és el que cerco avui

el què no trobo

el què em farà plorar

com un heroi

als ulls de ningú...

.

Que algú em digui per què els estels del cel

rera la lluna

no canvien de color.

Jo vull saber

com és que són dins meu…

.

Qu

El poeta toca el piano davant la multitud. Què cerca entre la gentada? Què cerca enmig del tumult? Hi ha homes i dones, petits i més grans, escoltant la seva tonada. Però ell no troba i toca l’instrument compadint-se de la misèria de la gent.

Hi ha algú entre vosaltres, pregunta, algú a qui jo pugui estimar? Que passi amb mi les males estones, i em renyi de tant en tant? M’és igual si és home o dona, m’és igual si és jove o vell, si és catòlic, musulmà, budista o potser ateu, potser és blanc o potser és negre, pot tenir el rostre vermell, pot ser ros o tenir canes, una melena o res de res, m’és igual si és de Thailàndia, Natzareth o Palafrugell, potser ve d’una gal·làxia on no coneixen ni la llet, que per si no us n’havíeu adonat jo parlo sempre amb la rima dintre els ulls que són verds quan toca el Sol i castanys quan es fa fosc. Potser es dirà Camino, Margarideta o Peter Pan? Serà més guapa que la Monyos, o la mona d’en Tarzan? Però, si us plau!, gent d’allà baix que m’escolteu sense sentir, desafieu el vent de l’est, i responeu:

Hi ha algú entre vosaltres, algú que em vulgui estimar?

... Llegeix més... Lee más... Legu pli...