Bocins de nit

Un dia, volent respondre a unes baules de la Carme R., vaig escriure la primera d'aquestes tankas. Per problemes amb l'internet no la vaig poder penjar mai però, ara que la retrobo, mireu què n'ha sortit, molt temps després...

M'he començat a llegir una obra de teatre de Sartre, i a la contraportada s'hi reproduïa un fragment del text que és el que m'ha inspirat a escriure-les. En realitat es planteja el dilema d'algú que, faci el que faci, condemnarà a mort a algú altre, i haurà de pendre partit, encara que això vagi contra els seus ideals. Bé, quan m'hagi llegit el llibre, que això m'ho havien explicat, ja us diré...

Moi j’ai les mains sales jusqu’aux coudes. Je les ai plongées dans la merde et dans le sang (J. P. Sartre, Les mains sales)  

Rere la tanka

negra en primavera

canten espases.

Qui té les mans esteses?

Qui no les ha empunyades?

El bon poeta

ambdues mans rentades

no vol l’espasa

pateix per embrutar-se

el cos amb sang vermella

Sota la merda

hi ha pedres precioses

però la lletra

tendeix a la puresa

dels fakirs i les monges