Bocins de nit

A l’esquera un gat vell

a la dreta un gos sarnós

per tota teulada el mapa

celest dels mil i un neons

            On és ara son pare?

                                              –no en té

                            però podríeu preguntar

                                   (allà on hi ha bons cotxes)

–qui coneix la dona dels llavis vermells?

            I a poc a poc s’apropen

            com un crit en la foscor

                        ombres que el món escup

            Heus ací el sense sostre

ha fet un llitet

                        –petitet petitet–

                                 a la nouvinguda

                     (amb bocins de roba vella)

            Heus ací el lladre nocturn

escolteu quins clams de joia

en saber del naixement!

            Heus ací el mans greixoses

                                        –avui ha reduït la dosi–

                        havia de comprar lleteta

                                                         (blanqueta i boneta)

potser per a la mare

potser per a la filleta

            I heus ací na Josefina

prostituta de carrer

abraçant-lo tendrament

                        –en saber d’aquesta feta

                        L’emigrant vol dar una casa

                        l’aturat un bon treball

el pobre molta abundància

el marginat amor i pau

                        –així els crea la petita

Però allà dalt d’aquest desert

d’asfalt i rellotges avançats

            la ciutat dorm

            No dormiu! –crida la veu

que es perd entre el tumult

L’alcalde prepara els pressupostos

el bisbe una homilia sobre l’amor

            (la comunitat de veïns vol arreglar l’antena)