Bocins de nit

Una imatge preciosa. I més per a mi que m'encanta i m'apassiona l'astronomia! :D

A mi també m'encantes i em magnetitzen les imatges de l'univers. Et fan sentir tan petit i tan gran alhora.

Doncs, dis-me rar, però les imatges preses de fora la Terra estant em fan por. És una mica de fòbia que no acabe de definir. Malgrat les llums per mi és el buit, el no-res. En canvi m’encanta la ciència-ficció... Si que sóc rar, collons!

Doncs a mi m'agrada molt la foto i en general les fotos de l'univers. I també mirar les estrelles al natural, sense fotos.
Petita i important a la vegada com diu en Jesús si que m'hi fan sentir. Petita per comparació i gran per tenir el priilegi d e formar-ne part. Una imatge que fa somiar. Fòbia, Josep-Manel? No pot ser! I Llunàtic, Ignacio? Serà Nebulòsic o bé Oriònic... no?

Doncs sí que és bonica, per a llunàtics o no! Per perdre-s'hi, sentir-se petit i gran a la vegada, meravellat per formar part d'alguna cosa tant "gran"!