Bocins de nit

Fa un temps em vaig interessar per l'esperanto. Com podeu comprovar vosaltres mateixos, algunes coses al meu bloc tenen la seva traducció a aquesta llengua. Però un article d'el Josep Manel a Filant Prim i l'exposició de la Caterina sobre la Mafalda m'han recordat aquestes dues tires còmiques que ara us penjo:

Realment, és aquesta la única manera que tenim de tractar amb els altres? He llegit una mica sobre la vida de Zamenhof, el creador de l'esperanto: a casa parlava rus, al carrer polonés, a la sinagoga hebreu, i a segons quins barris alemany. Aquestes quatre comunitats, tot i que vivien dins la mateixa ciutat, s'odiaven, i l'amenaça era sempre present (el primer esbós de l'esperanto va ser cremat pel pare del propi Zamenhof, que era l'encarregat de la censura de la premsa jueva). Llatzer Lluis Zamenhof, aquest pobre estudiant que, a més a més, havia aprés el francés, el llatí, i el grec a l'escola, i que xampurrejava el lituà -i mira que són llengües- va arribar a la conclusió que si continuaven així la guerra era inevitable -com, de fet, ho va ser- i es va proposar de crear una llengua que servís per a que els membres de totes les cultures del món puguessin parlar entre ells en to d'igualtat.

En un congrés sobre l'esperanto, en el qual es debatia si unir aquesta llengua a alguna de les ideologies polítiques de principis del XX, Zamenhof va estar d'acord en considerar la seva creació com a apolítica, però va afirmar, també, que el seu projecte havia nascut per donar una nova manera de comunicar-se a la gent de tot el món, per a crear una nova humanitat, i que sense aquesta idea no tenia cap sentit (i per això els esperantistes van ser perseguits per Hitler, Stalin, i altres dictadors).

Potser ara l'esperanto l'ha perdut, el sentit. O potser renaixerà. Però el que sembla obvi és que el somni de Zamenhof és més urgent que mai. Us apunteu a cercar nous llenguatges, noves maneres de transmetre el què sentim? No és aquesta la missió dels blocaires? No és per això, que existeix la poesia? Pot una abraçada (gratis) canviar el món?

Perquè a l'època de Zamenhof, aquí, a Catalunya, jo no hagués pogut abraçar una noia a no ser que fos la meva promesa o li hagués pagat pel servei.

Si hem canviat això, podem canviar-ho tot?

M'ho va dir el che en una de les meves entrevistes: no vulguis fer la revolució; sigues la revolució.