Bocins de nit

és que ja tenia el mono!

Diu la princesa, plagiant sense cap vergonya:

Cavaller de cançons
l'amor somia
cavaller de cançons
l'amor somia.

Per què sento tan lluny la teva veu que em canta?
Per què tan sovint s'amaga sota el silenci i la calma?

Ai! trovador perdut
sobre una terra erma.

Per uns llavis de foc
l'amor espera
Per uns llavis de foc
l'amor espera.

Per què no m'envies l'ànima amunt com la coloma blanca?

Ai! trobador perdut
sobre una terra erma!

No sé si t'he dit alguna vegada que m'agrtaden els teus poemes...

però emsona que algun cop si... je je

Noi, em sqap greu repetir-me però no puc evitar-ho

ui!, però em va bé que m'ho diguis, que de vegades l'autoestima...


Perdut sobre una terra
erma -però ferma
deixaré anar els meus cabells
de la nit en diran dia
de la pluja flors del cel
i una coloma blanca
retallada en l'horitzó
s'alçarà alegre i senzilla
volant lliure sobre el món.

Com una humil espectadora em sento, i la veritat és que gaudeixo dels vostres versos!
"volant lliure sobre el món" (la veig volar i envejo les seves ales!)