Bocins de nit

Us deixo amb un dels meus primers poemes... El vaig escriure ja fa tamps, però poca gent l'havia vist. Espero que us agradi el meu viatge pel romanticisme -actualitzat

Ajuda'm, Posidó! Enlaira la marea.

Que els corrents i els vents del sud

em siguin propicis

per travessar les murades

del paradís.

Però la mar enfurismada

s'agita i s'abraona

sobre el seu cos

desesperat però decidit

a continuar. Lluents sals d'ona

li cremen el rostre vessat de sang

negra com la seva pell, però ell

somriu, i plora,

i sap que no ha de tornar.

Perquè ell és l'emigrant:

l'home lliure,

navega somniant....

Sí! I trobaré

les gotes de la rosada anhelada

o moriré fent camí

perquè jo ja no tinc Rei

ni pàtria, ni Déu, ni amo i senyor

ni bandera, només la meva cançó.

I visc per un somni

i somnio per no morir

i com el vent plorant recorda

així serà fins a la fi.

La llanxa del guardacosta

es dibuixa a l'horitzó.

Gavines! Terra! Remeu!

Remeu pel vostre nom!

No vulgueu oblidar els somnis

que ens forcen a seguir,

escometeu amb la vostra ànima

contra les forces del destí.

Lluiteu! Lluiteu! Lluiteu herois

de la mar sempre trencada, pirates

senyorívols assedegats

de llibertat.

Lluiteu! Lluiteu! Lluiteu per la Vida!

Acosteu-vos i beveu

de la font

de l'eterna joventut!

Sí! I trobaré

les gotes de la rosada anhelada

o moriré fent camí

perquè jo ja no tinc Rei

ni pàtria, ni Déu, ni amo i senyor

ni bandera, només la meva cançó.

I visc per un somni

i somnio per no morir

i com el vent plorant recorda

així serà fins a la fi.

Aguanta, guerrer, aguanta!

Fes-ho pel teu pobre fill

que gemega vora la mare

morta ran del camí.

Desenganya't, desenganya't! Tampoc no

la guaririen aquí. Són els mateixos

que van posar el kalashnikov

a les mans d'aquell petit.

Però les forces l'abandonen

i el guardacosta ja és aquí.

Fuig, amic meu, fuig! Si no vens cobert de plata

no ets benvingut al paradís.

No hi ha alternativa: Neda

per la llibertat (però no pot,

porta vint dies quasi sense aigua i

cau en braços d'un amic, xiuxiuejant)

Sí! I trobaré

les gotes de la rosada anhelada

o moriré fent camí

perquè jo ja no tinc Rei

ni pàtria, ni Déu, ni amo i senyor

ni bandera, només la meva cançó.

I visc per un somni

i somnio per no morir

i com el vent plorant recorda

així serà fins a la fi.

De retorn a terra àrida una llàgrima

llisca galta avall. Sap que el món

l'ha abandonat a la seva sort, si no

l'ataca sense treva; sap que és ell

contra tothom. I quan entra a casa seva

veu que el seu petit ha mort:

Què queda, ara, per viure?

pregunta maleint la seva sort.

N'hi ha hagut tants, que no ho suporten...

N'hi ha hagut tants, que han abandonat...

Però al fons de tot del cor hi ha sempre

la flama d'una estrella, i crida

ai d'aquell que m'impedeixi recollir

allò que és meu: Sóc invencible, sóc

brutal, sóc un foc abrasador que navega entonant

la meva vella cançó:

Sí! I trobaré

les gotes de la rosada anhelada

o moriré fent camí

perquè jo ja no tinc Rei

ni pàtria, ni Déu, ni amo i senyor

ni bandera, només la meva cançó.

I visc per un somni

i somnio per no morir

i com el vent plorant recorda

així serà fins a la fi.

I sap, sí, sap que ho tornarà a provar...

Ignacio Terrado