Bocins de nit

No! No són els teletubbies! Sóc jo que, avui, vint-i-tres de novembre del dos mil set, puc cridar ben fort al balcó de la blocsfera: Ciutadans de Bocins de Nit, ja torno a ser aquí! I quina alegria, de sentir els vostres ulls a l'altre costat de la xarxa!

Permeteu-me, això sí, que ho repeteixi: UNA ABRAÇADA BEN FORTA (i gratis). Perquè passo a respondre el mem -desafortunat, el pobre- que em va passar la Carme de Entre somnis i realitats, http://somnisirealitats.blogspot.com/ qui sap fa quant de temps, i que ja tenia ganes de respondre.

En realitat, he de dir que la part que més m'agrada del meu cos són els ulls -i és l'únic que els agrada a les noies de mi, o sigui que, o els meus ulls són una meravella, o sóc lleig de tota la resta-. Però com que els ulls de la Carme, blaus com el cel d'Istambul, preciosos, preciosos, ja han sortit per aquí, he decidit, per al meu cas, basar-me en un altre tipus de bellesa per a respondre el meu mem, pel que m'he decidit pels meus braços. Aquí a sobre, la foto d'un d'ells.

Per què? Us ho tripiteixo: UNA ABRAÇADA! Sí, els braços han estat el suport de la meva parra de les abraçades gratis -que, no es per presumir, però jo ja practicava abans que es possessin de moda- que m'ha donat tantes satisfaccions. UNA ABRAÇADA a la Camino, des d'aquí! Per si no ho sabieu, és tan senzill com abraçar tothom qui et vuingui de gust...

Els vostres braços són, de segur, tan bonics com els meus -o més i tot! Per tant... UNA ABRAÇADA!