Bocins de nit

Aquests dos vídeos són del festival Buenos Aires Rock del 1982. Com sabreu, per aquesta època l'Argentina estava acabant de desfer-se d'una època militarista i dictatorial. Els músics que veureu a continuació són els representants d'una manera de sentir la música molt especial i que potser ens recordarà els cantants protesta americans o catalans...

La cultura es la sonrisa, de León Gieco, va per tots aquests blocaires que teniu la paciència de mantenir viu aquest nou món que també heu contribuït a crear. Aquí la teniu:

http://es.youtube.com/watch?v=vj71Maa56c4

Sólo de pido a Dios; una cançó que ja us havia mencionat fa temps i que és del mateix autor que l'anterior. Si us hi fixeu, però, hi participen Miguel Cantilo i tota la resta de músics que van tocar en aquest concert... Aquesta la dedico a En Cherchant i a la Roser. Si l'apreneu a tocar us asseguro un solo d'harmònica ben currat!

http://es.youtube.com/watch?v=sSzAULlFHcU

Per cert, que he triat les cançons de León Gieco per dues raons: la primera és perquè és un gran harmonicista, el que més m'agrada; la segona és perquè sé que va estar exiliat, i crec que aquest concert devia de representar molt per ell. Era el retorn d'algú que sempre s'havia revoltat contra la dictadura.

Gaudiu-les...