Bocins de nit

M'anomenen el Gran Germà. George Orwell em va descriure a la seva novel·la titulada 1984. Ho sé tot. Ho controlo tot. Ningú no pot res contra mi. Mano sobre un dels tres Estats en què és dividit el món. Treball? Jo. Religió? Jo. El que importa és el poder. Hi ha un programa televisiu inspirat en la meva omnipresència. La meva hora s'atansa...

Gran Germà: No et faig matar perquè encara trigaries menys a aparèixer per aquí a emprenyar. (recordem que sóc al Nirvana, però només temporalment)

Ignacio: Emprenyar?

G. G: Reconeix-ho: No ets del partit!

I: És clar que no!

G. G: Per tant ets un "prole".

I: D'això res! Jo només sóc un jove que...

G. G: No m'interrompis quan parlo! Si jo dic que tu ets un prole, és que ets un prole. I els proles esteu al mateix nivell que els gossos! I per a què serveixen els gossos? Per a res, oi? Només per a emprenyar... L'únic que encara us diferencia d'ells és que vosaltres serviu per treballar. A part d'això, feu nosa...

I: Bé hi deu haver proles que entrin al partit...

G. G: Quina gràcia! Ah! Feia temps que no reia tant! Proles? Al partit? I com? Però si ni ho sospiten, que existim! Hem instaurat l'educació, en aquest món, home! Els proles són i seran proles... per sempre més.

I: Algun bé es deu rebel·lar

G. G: Els proles són com els animals. No tenen iniciativa pròpia.

I: I la gent del partit?

G. G: Gràcies a la tècnica del doblepensar pensen com s'ha de pensar, senten com s'ha de sentir, i em lloen com se m'ha de lloar.

I: Hi ha un llibre on es descriu com un dels vostres desafia l'ortodòxia.

G. G: Ah, sí? Doncs ja veus com li ha degut d'anar, hahaha! (riure diabòlic). Disposem dels sistemes més sofisticats per descobrir els traïdors. Fins i tot el seu líder, l'autor del Llibre que llegeixen sempre, és dels nostres. No caldria, però. Els fills denuncien els seus propis pares per rebre medalles al patriotisme!

I: No pot ser! Denunciar els propis pares!

G. G: I per què no? L'amor és un sentiment pervers; només l'odi és el motor del món. Mira al teu voltant i te'n convenceràs.

I: Però... Per què?

G. G: Per què què?

I: Per què tot aquest muntatge? Per què l'odi? Per què la policia? Per què el doblepensar? Per què el partit? Per què les persecucions?

G. G: Per què? Que per què, preguntes? La resposta és ben senzilla: Pel Poder... El poder és el Valor. Tenir-ho tot sota control, això és el que importa... I et diré una cosa més, encara: Tu creus que, realment, estàs enraonant amb el Gran Germà, oi? Amb aquell que tot ho pot...

I: Sí.

G. G: Doncs jo de vegades em pregunto si realment existeixo o si, potser, només sóc una altra peça en l'engranatge...