Bocins de nit

A l'altre costat del mirall.
la realitat es transforma.
I jo on sóc?
Vull ser aquí
i el reflex no m'agrada.
Travesso el mirall,
i des de la presó
veig la serp del paradís
que ens tempta amb
l'aroma de l'amor
però el reflex
ens retorna
un objecte esmussat
i sense escrúpols.

Un exercici molt divertit i ineressant. Jo no hi arribo pas, per et contesto a la meva manera.

M'ha encantat!!! Caram. No se m'hagués passat mai pel cap una cosa així, excepte la de roma i amor jeje ;D

Què faré?
Abandonar la recerca?
o en aquesta òpera establer-ta
com mai triomfaré?
el món el va fer un déu un dia
que anava fumat, és per això
que la vida és bonica, i tant!
i si pica anar ple de fang
no et tallis! i viu el què estàs somniant...
que a l'altra banda del mirall
un follet trapella t'està esperant

el teu poema és molt bo, també. miraré de treballar més els meus de les respostes