Bocins de nit |
![]() Travessant fronteres; fent caure nacions; creant nous somnis i il·lusions...
Atravesando fronteras; derribando naciones; creando nuevos sueños e ilusiones... Krucante barojn; renversante naciojn; kreante novajn revojn kaj iluziojn... |
|
|
Aquest matí, mentre cercava la lletra de la bella ciao, cançó que he après a tocar amb l'harmònica, he anat a parar a aquesta pàgina: http://www.dhnet.org.br/memoria/letrasrev/ Us la penjo per a què vegeu com ha anat tot. És a dir, que cercant una cançó que jo havia sentit cantar aquest estiu a uns italians i que no tenia ni idea de què anava, he anat a parar aquí, a una pàgina amb tot de cançons revolucionàries. Però això no és res perquè, en veure tants països diferents i tantes lletres que no coneixia -sense comptar les partitures- he decidit de visitar -perquè tot no m'ho podia pas acabar- la terra originària del meu amic Napoleón (el Bonaparte era francès, però aquest és salvadoreño). L'única lletra que hi havia penjada és la que us poso a continuació, sota el títol de Credo. Ha estat musicada per Elsa Baeza, una cantant cubana (molt recomanable, la música, per cert), i sembla ser que és molt popular per centreamèrica. Després he sabut que la versió original és d'un nicaragüense anomenat Carlos Mejía Godoy, i que el credo, per tant, no és el credo salvadoreño sinó el nicaragüense, però és igual, perquè el meu amic Napo també hi va passar una època, allà baix. M'ha cridat l'atenció la manera de viure la religió que transmet aquesta lletra, un sentiment que em sembla molt diferent al transmès per l'avorrit i dogmàtic credo catòlic versió europea que em van ensenyar de petit quan feia catequesi (encara que, teòricament, diuen el mateix). Com sabeu sóc un gran amant de la música i la poesia, i he tingut el plaer de sentir cançons i poesies d'aquesta temàtica tant d'autors llatinoamericans com espanyols i, sincerament, tots seran cristians, però els primers transmeten un intens desig de vida i llibertat, de canviar, de millorar el món d'injustícia i hipocresia en el qual ens movem tots... No semblen pregar a Déu sinó que no els permeti restar quiets! Sólo le pido a Dios que no me quede indiferente, demana León Gieco en la seva clàssica cançó pacifista. No ho sé. M'ha tocat. Deu ser que a cada racó del món, el mateix text es viu d'una manera diferent. No és el mateix dir: "hola!" amb els braços oberts que amb el fàstic a la cara. I suposo que això, els que tingueu més fe que aquest pobre escèptic que us escriu, ho entendreu millor. Potser Déu ha mort, però em penso que el Cristo obrero de la cançó és més viu i necessari que mai... Estaré contigo, camarada! Creo señor firmemente Las estrellas y la luna Creo en vos Yo creo en vos Cristo obrero Creo en vos, Yo creo en vos compañero Porque estás vivo en el rancho, Creo en vos
Fecha: 22/09/2007 16:49. |