Bocins de nit



Travessant fronteres; fent caure nacions; creant nous somnis i il·lusions...

Atravesando fronteras; derribando naciones; creando nuevos sueños e ilusiones...

Krucante barojn; renversante naciojn; kreante novajn revojn kaj iluziojn...

Temas



e-mail

Archivos

Enlaces

Credo nicaragüense

 

Aquest matí, mentre cercava la lletra de la bella ciao, cançó que he après a tocar amb l'harmònica, he anat a parar a aquesta pàgina: http://www.dhnet.org.br/memoria/letrasrev/  Us la penjo per a què vegeu com ha anat tot. És a dir, que cercant una cançó que jo havia sentit cantar aquest estiu a uns italians i que no tenia ni idea de què anava, he anat a parar aquí, a una pàgina amb tot de cançons revolucionàries. Però això no és res perquè, en veure tants països diferents i tantes lletres que no coneixia -sense comptar les partitures- he decidit de visitar -perquè tot no m'ho podia pas acabar- la terra originària del meu amic Napoleón (el Bonaparte era francès, però aquest és salvadoreño). L'única lletra que hi havia penjada és la que us poso a continuació, sota el títol de Credo. Ha estat musicada per Elsa Baeza, una cantant cubana (molt recomanable, la música, per cert), i sembla ser que és molt popular per centreamèrica. Després he sabut que la versió original és d'un nicaragüense anomenat Carlos Mejía Godoy, i que el credo, per tant, no és el credo salvadoreño sinó el nicaragüense, però és igual, perquè el meu amic Napo també hi va passar una època, allà baix.

M'ha cridat l'atenció la manera de viure la religió que transmet aquesta lletra, un sentiment que em sembla molt diferent al transmès per l'avorrit i dogmàtic credo catòlic versió europea que em van ensenyar de petit quan feia catequesi (encara que, teòricament, diuen el mateix). Com sabeu sóc un gran amant de la música i la poesia, i he tingut el plaer de sentir cançons i poesies d'aquesta temàtica tant d'autors llatinoamericans com espanyols i, sincerament, tots seran cristians, però els primers transmeten un intens desig de vida i llibertat, de canviar, de millorar el món d'injustícia i hipocresia en el qual ens movem tots... No semblen pregar a Déu sinó que no els permeti restar quiets! Sólo le pido a Dios que no me quede indiferente, demana León Gieco en la seva clàssica cançó pacifista. No ho sé. M'ha tocat. Deu ser que a cada racó del món, el mateix text es viu d'una manera diferent. No és el mateix dir: "hola!" amb els braços oberts que amb el fàstic a la cara. I suposo que això, els que tingueu més fe que aquest pobre escèptic que us escriu, ho entendreu millor. Potser Déu ha mort, però em penso que el Cristo obrero de la cançó és més viu i necessari que mai...

Estaré contigo, camarada!

 

Creo señor firmemente
Que de tu pródiga mente
Todo este mundo nació
Que de tu mano de artista
De pintor primitivista
La belleza floreció

Las estrellas y la luna
las casitas las lagunas
Los barquitos navegando
Sobre el río rumbo al mar
 Los inmensos los cafetales
Los blancos algodonales 
Y los bosques mutilados
Por el hacha criminal.
Los inmensos los cafetales
Los blancos algodonales
Y los bosques mutilados
Por el hacha criminal.

Creo en vos
 Arquitecto, ingeniero
Artesano, carpintero
Albañil y armador
Creo en vos
Constructor de pensamiento
De la música y el viento
De la paz y del amor

Yo creo en vos Cristo obrero
Luz de luz y verdadero
Unigénito de Dios
Que para salvar al mundo
En el vientre humilde y puro
De María se encarnó
Creo que fuiste golpeado
Con escarnio torturado
En la cruz martirizado
Siendo Pilatos pretor
El romano imperialista
Puñetero desalmado
Que lavándose las manos
Quiso borrar el error
El romano imperialista
Puñetero y desalmado
Que lavándose las manos
Quiso borrar el error

Creo en vos,
 Arquitecto ingeniero
Artesano carpintero
Albañil y armador
Creo en vos,
 constructor de pensamiento
De la música y el viento
De la paz y del amor

Yo creo en vos compañero
Cristo humano, Cristo obrero
de la muerte vencedor.
Con tu sacrificio inmenso
engendraste al hombre nuevo
para la liberación.
Vos estas resucitando
en cada brazo que se alza 
para defender al pueblo
del dominio explotador.
Porque estás vivo en el rancho,
en la fábrica en la escuela.
Creo en tu lucha sin tregua 
creo en tu resurrección.

Porque estás vivo en el rancho,
en la fábrica en la escuela.
Creo en tu lucha sin tregua 
creo en tu resurrección.

Creo en vos 
Arquitecto, ingeniero
Artesano, carpintero
Albañil y armador
Creo en vos
Constructor de pensamiento
De la música y el viento
De la paz y del amor

22/09/2007 15:58

Comentarios » Ir a formulario

gravatar.com
Autor: Roser

Oio! Estic totalment d'acord amb tu Ignacio, ja t'ho he dit aquest matí, però t'ho torno a dir. La manera d'expressar-ho és realment important, i ells ho fan amb molta passió, i no com si diguessin les taules de multiplicar de memòria. Et volia dir que ja he anat llegint el teu blog i m'ha agradat molt, aquesta idea de les entrevistes és genial. Fins a la propera.

Fecha: 22/09/2007 16:49.


Añadir un comentario




No será mostrado.






Suscrí
bete a este blog. RSS 2.0 Este Blog ha sido creado con Blogia. Ver derechos de autor . Estadísticas. Admin. [Blogia colabora con 1001 relatos.]