Bocins de nit

Prosseguint el meu viatge arribo a un temple grec. Hi ha un home amb la front molt ampla esperant-m'hi. Aquesta és la conversa que mantinc amb ell:

Em dic Plató. Sóc un filòsof atenenc, deixeble de Sòcrates. Provinc d'una família noble i adinerada. He escrit nombrosos diàlegs i una obra descrivint l'Estat ideal: La República. Tot s'hauria de regir segons els principis de la dialèctica i la raó. Quan vagis a una acadèmia, recorda que aquest és el nom que jo donava a la meva escola de filosofia.

Plató: M'han dit que et consideres poeta.

Ignacio: Això diuen.

I no t'han explicat mai que jo considero als poetes com uns éssers als que caldria foragitar de la polis? La poesia és bona mentre es dedica a exaltar els déus i els grans exemples morals. Quan surt d'aquestes funcions no pot dur al món més que mal, ja que no es basa en el predomini de la raó ni en la justícia, sinó que suposa l'extensió dels sentiments, del dolor, de la melangia... només pot fer que dur infelicitat. El que m'estranya és que encara no us hagin fet fora del vostre poble...

Ho han provat moltes i moltes vegades, però no ho han aconseguit.

I ara, què fan?

Poden desprestigiar-nos, però poca cosa més. Les lleis de la democràcia no els permeten fer-nos fora així com així, o això se suposa.

La democràcia és una fal·làcia.

Ei, aquesta frase estava pintada sobre una paret de Lleida!

Doncs és ben certa. És que un sistema just pot cometre actes injustos? Respon-me!

No.

Molt bé. És que un filòsof com Sòcrates, que coneixia el bé i la llei, va cometre actes injustos?

No ho sé. Jo no hi era, allí!

Ja t'asseguro jo, apreciat Ignacio, que no és possible que un home com ell hagués comés cap crim. És més, l'acusaven d'ensenyar al jovent i de criticar els governants, que és quelcom que també us agrada fer, per cert, als poetes.

És veritat.

I, estant d'acord en que un sistema just no cometria accions injustes; com és possible que la democràcia condemnés a mort a un home que sempre complia amb la justícia? Forçosament, haurem d'admetre que no era justa.

Potser eren els governants, no el sistema, els corruptes.

I un sistema amb la possibilitat de tenir mals governants pot ser bo per al poble?

Potser no, però... se n'ha inventat un de millor?

El meu! Jo proposo que mani el més capacitat per a fer-ho. Un sistema que permet que mani un incapaç ha d'ésser per força un mal sistema. La democràcia, per tant, és una fal·làcia! Ja ho deia bé la pintada sobre la paret.

I per què l'hauria d'obeir, jo, aquest home-més-capacitat?

Em decebries si fossis tan tòtil de posar el govern de la teva ciutat sobre un delinqüent, per exemple! No és el més lògic, de donar el poder al qui ho ha de fer millor?

I si, un dia, discrepés d'ell?

Li has donat el poder. L'has d'obeir. Pel teu bé!

Però hi ha una cosa que s'anomena llibertat. I si no em dóna la gana d'obeir?

Ja hi som! Aquests poetes... Sempre amb els seus estúpids instints irracionals! Un home intel·ligent, repeteixo, accepta lliurement de posar-se sota la tutela del més savi.

D'acord, però... I si, igualment, no em dóna la gana de fer el que el més savi consideri millor?

Ho veus? Ja ho dic jo, que cal fer-vos fora, als poetes!

Ignacio Terrado