Bocins de nit

  Passejo pel nirvana tranquil·lament i... a que no sabeu qui em trobo? al paio aquell que omple els carrers de Lleida amb les maleïdes enganxines de no sé quin grup juvenil! Poc a poc, mentre fem una partida d'escacs, començo a enraonar amb el che Guevara sobre les seves idees i la seva vida. Una pregunta que em capfica és: Val la pena, matar per aconseguir un objectiu? Com llegireu a continuació, el che no em dóna la solució a aquesta pregunta, però m'avisa, i diu: "No intentis fer la revolució; sigues la revolució!"...

El meu nom és Ernesto Guevara Linch de la Serna, però el món em coneix com a che, degut a aquesta paraula que utilitzo sempre des que vivia a l'Argentina, d'on sóc originari. També m'han anomenat chancho, per la meva manera desgarbada de caminar i de vestir-me. Ara tindria setanta-nou anys, però em van assassinar el 1967 en una presó boliviana. Vaig ser un dels revolucionaris que van expulsar de Cuba al dictador Batista. Crec en el socialisme. El més important és tenir una ètica interior, i seguir-la...

Ignacio: Quan vas morir, la gent t'anava a veure a l'hospital -on eres exposat amb la intenció de ridiculitzar-te- i arrencava metxes del teu cabell com si fossin relíquies, comparant el teu físic amb el de Jesucrist.

Che: Va ser una bonica mostra d'afecte. La gent té la necessitat d'un exemple al qual seguir, moltes vegades, i dóna la casualitat que em van escollir a mi. No sóc tan important, tampoc. Qualsevol dels meus companys s'ho mereixia.

Tot i això, la teva figura, sobretot la de la famosa foto d'Albert Korda, desperta passions.

Sí. I a la vegada mou molts diners... Lamento haver-ho d'admetre, però aquesta famosa foto de la qual em parles ha estat utilitzada per a tot menys per a la revolució. L'usen joves adinerats per donar-se-les de revolucionaris, l'assenyalen populistes d'esquerres per legitimar-se davant del poble, se'n fan samarretes, tovalloles, pantalons... Qualsevol dia es posaran de moda els calçotets del che! I, mentrestant: fam; gana; pobresa; misèria... Ja ho veus, per a què serveixo! I la revolució? I la vertadera revolució? Què se n'ha fet? Eh? Què dimonis se n'ha fet, de la revolució?

Qui sap? Diuen que la revolució es duu al cor, no a la boca... O, si menys no, això diuen unes enganxines amb la teva cara que hi ha penjades per Lleida...

Sí. Ho veus? Serveixo per a tot, jo! Qualsevol dia m'usaran per fer anuncis de maquinetes d'afaitar! Saps? Quan treballava al govern cubà, un temps després de la revolució, me n'anava cada dissabte a fer treballs voluntaris construint camins, o tallant canya de sucre. Als meus subordinats del departament d'industrialització els animava a participar-hi. Ells, però, no acceptaven aquestes recomanacions. Ara bé, si els preguntaves... revolucionaris convençuts!

Què és el què cal, aleshores, per ser un bon revolucionari?

Tenir un projecte, una ètica interior, i... treballar-hi fins a les darreres conseqüències... Quan, a la guerra cubana, teníem presoners de l'exèrcit, els guaria -com era la meva l'obligació de metge- i tenia cura que no els passés res. Per què? Ells complien amb la seva feina. Si els havíem ferit és que no havien volgut fugir. En canvi, afusellava els meus propis soldats quan aprofitaven la guerra per fer pillatge o violar noies indefenses.

També vas afusellar més gent... No creus que la vida és massa important com per deixar-la fugir?

Eren temps de guerra. Què hagués passat, si els haguéssim deixat en llibertat? El mateix passa amb els traïdors.

Precisament, una figura que a mi m'agrada, i amb la qual m'identifico plenament, és amb la del desertor. Per què he de lluitar, jo? No en tinc ganes! Si m'hi obliguen, deserto. Qualsevol intent de militaritzar-me acabaria amb la meva mort, ja fos física o, si claudiqués, moral.

En aquest cas, estaries defensant una postura interior que no comparteixo però que, d'altra banda, és la teva postura, i t'has d'esforçar per seguir-la. Hasta la victoria, siempre! Encara que aquesta victòria teva sigui contrària als meus ideals.

Una darrera pregunta, abans de marxar: Segueixes defensant la lluita armada, és a dir, matar persones per arribar a un objectiu?

És molt fàcil jutjar des de la perspectiva històrica. Molts grups terroristes es basen en mi per justificar els seus instints criminals. En sóc conscient. Però has de pensar que jo vaig viure en una època en la qual, a l'Amèrica llatina, es resolia tot a ràfegues de metralleta, i que és així com vaig a prendre a viure. Què hagués passat si, com tu, hagués tingut la influència de revolucionaris pacifistes com M. L. King o Joan Baez? Potser la meva visió del món i de la lluita armada hauria estat una altra. De tota manera, repeteixo, és massa tard per a jutjar. Que cadascun dels teus lectors es faci aquesta pregunta, en tregui la seva pròpia conclusió i, si la segueix fins a les seves darreres conseqüències, sigui quina sigui la decisió, tindrà la meva aprovació...

Ignacio Terrado