Bocins de nit

Batxi-buzucs! Mariners d'aigua dolça! Filibusters! Iconoclastes! Sàtrapes! Però es pot saber què redimonis pensaveu? Llamps i trons! Més whisky! Vull més whisky o per les barbes del meu avi que en faré alguna de grossa! Ah, bandits! Ah... Pirates de carnaval! Però és que... No puc ni creure-m'ho! Saps què han fet? No t'ho pots ni imaginar... aquests... aquests... Si és que em quedo sense insults! No ho saps? Doncs escolta, Ignacio, escolta!, que aquí n'hi ha per a llogar-hi cadires... Saps el meu pare, l'Hergé? El pobre, des que va morir, que li diuen de tot... Cobards! L'han acusat tans cops de nazi... fals! Hitler el vigilava! I el malvat d'El ceptre d'Ottokar, el coronel Müsstler, tu tranquil!, que no és una combinació de Mussolini i Hitler, tranquil, Ignacio, que només va combinar Muss de xocolata i botiftler! Ah! Mil milions de mil naufragis! I el partit de la Guàrdia d'acer, que recorda el nom del partit nazi rumanés... Però que no s'acaba aquí, saps què han fet? Han retirat, trons y llamps!, Tintin al Congo de la part infantil de dues grans cadenes de llibreries d'Anglaterra, acusant-lo de racista! Arxipampans! Gasteròpods! Potser sí, que ara el consideraríem ofensiu, però no quan va ser dibuixat! Ah, els pocavergonyes! Com si no sabessin tan bé com jo i com tu que l'Hergé treballava en un diari de dretes i catòlic on havia de dibuixar el que li manaven per guanyar-se el seu pa de cada dia! Climatèrics! Si ell fos racista, com és possible que tingués una amistat tan intensa amb en Xang Xong-Ien, un personatge tan real que l'Hergé va decidir d'immortalitzar-lo a El lotus blau i a Tintin al Tíbet com a un dels millors amics del periodista del tupè? Marrans clatelluts! Això clama venjança! Perquè se l'ha acusat, Ignacio, de tantes i tantes coses, al meu estimat creador... I saps quin és, el veritable problema? L'enveja! La maleida enveja que li tenen! Perquè cap d'aquests que el critiquen, aquests bebedors-sense-set, aquests salta-marges, aquests filantròpics, aquests vegetarians, no ha sigut capaç de captivar tant com mon pare els nens de set a setanta-set anys d'arreu del món! Fins i tot una enquesta va declarar que el Tintin més apreciat a l'Àfrica és, saps quin?, t'ho imagines?, sí!, ho havies encertat!, és el còmic que ara censuren! Envejosos... Vegetarians... Ah!, Ignacio... perquè ells no han sigut mai nens... si no...

I, si tenen raó, que prohibeixin també tots aquests autors d'aventures que van llegir ells de joves: Jules Verne, Emilio Salgari, Daniel Deföe, Ballantyne... que són molt més racistes que el Tintin, sempre lluitant i domesticant salvatges... I també un munt de pel·lícules! I tots els westerns! I a Nietzsche, que era antisemita! I Star Wars, que té musica  de Wagner, l'amic de Nietzsche! I la Bíblia, on es descriuen massacres d'egipcis... o és que els egipcis no són humans? I que prohibeixin a Rousseau, que abandonava els seus fills, i l'Astèrix, que pega als pobrets dels romans... I que cremin i cremin i cremin llibres i llibres, sota una o altra excusa, i que visca la censura! I, abans de cremar-lo -en una situació que ja va imaginar Ray Bradbury al seu Farenheit 451- que elevin ben amunt el Sobre la llibertat d'Stuart Mill, i quan ja no quedi res de pecaminós, immoral, i indecent sobre el món, quan hagin desaparegut els còmics, la poesia, i les novel·les de ciència-ficció, quan ja no quedin llibres ni res de res, aleshores, serà el torn de la darrera pel·lícula, amb música, per cert, de Wagner:

Apocalypsis Now

Capità Haddock