Bocins de nit

 .

. 

.

Els estels s’enamoren, la lluna somriu

què cerca el poeta a la vora del riu?

Seran fades bones? algun foc follet? 

la font de la vida o un nan petitet?

 .

Va cap a la riba, no gosa preguntar

què és el què em torba? què és el què em fa suar?

Uns llavis de maduixa? el paradís somniat?

alguna aventura en algun país oblidat?

 .

I veu la libèl·lula elevar-se al sol,

cants de granota acompanyen el dol.

Peixets de colors, sabaters de rierol

eniriseixen l’aigua en gran estol.

 .

Potser el poeta, pensa l’astuta guineu

cerca la riquesa? cerca algun trofeu?

No diguis ximpleries!, replica el mussol,

si ve fins aquí és que vol estar sol!

. 

Vol una presa!, xiscla al cel el falcó

i pensa la guatlla: no seré pas jo?

Vol la vida eterna, fa l’om assecat.

Fama, poder, o classe?, pensa el bernat.

 .

Alguna princesa? Vol ser príncep blau?

Potser la bellesa? L’essència de l’art?

Prou fantasies!, tortuga vella en xiu-xiu,

 mireu com s’apropa a la vora del riu!

 .

Trobarà el poeta el què busca? Caurà

el seu plor? Ja quasi és vora l’aigua.

S’ajup, de genolls, encorbat com un vell

i veu, guaitant-lo, un rostre... 

                                                                  cercant-lo a ell

Ignacio Terrado

.