Bocins de nit

Passejant enmig de caixes

en la jungla de l’asfalt

el desert és ple de cotxes:

fan pudor a humanitat.

.

Dalt del cel no hi viu la lluna,

allà baix mil i un estels

encenent-se, apagant-se

mirant la volta del temps.

.

I viu sol, desperta

i llença un crit a l’horitzó:

No vull ser una altra ovella,

no em manca cap pastor.

Com el vent plorant recorda

només jo sóc mon Senyor,

no vull ser una altra xifra

tancada a l’ordinador.

.

Vol ser ocell que no s’amaga

vol ser llop desafiador

vol ser lliure una abraçada

un bes sonor i una flor.

.

I vol ser el vent que no s’atura

i vol ser arbre que ho sap tot:

vol ser el bell oasi

i el desert abrasador.

.

I aixeca el cap, i mira

i llença un crit a l’horitzó:

No vull ser una altra ovella,

no em manca cap pastor.

Com el vent plorant recorda

només jo sóc mon Senyor,

no vull ser una altra xifra

tancada a l’ordinador.

Ignacio Terrado